24/8/10

ABCdari

La casa de les lletres és un abecedari amb l’objectiu que els alumnes vagen coneixent les lletres que componen l’abecedari i el seu nom. El que es treballa en 3 anys és el reconeixement de les vocals, però a la vegada al llarg del curs els xiquets es van iniciant en el coneixement d’algunes consonants. El que intente és de forma lúdica i divertida que els alumnes aprenguen les vocals i més endavant les consonants, bé per la lletra inicial del nom del xiquet/a o bé per algun objecte eloqüent amb eixa lletra, per això en cada casa hi ha una imatge significativa ja que així, a banda de ficar el nom de cada alumne en la caseta corresponent, també anirem al llarg del curs ficant objectes o tot allò que reconeguen segons la lletra d’eixa cosa (exemple: la inicial del nom d’un germà, etiquetes de productes, etc).

Imprimir ací

Jocs de les vocals:

Vocals amagades

Les vocals

Lectoescritura las vocales

Juguem amb les vocals!!

Jocs de paraules

Jclic vocals

12/8/10

ALTERNATIVES PEDAGÒGIQUES II

Continuant en el descobriment de noves alternatives educatives fa poc vaig trobar un article que parlava de la pedagogia Waldorf i em va semblar molt interessant ja que són maneres diferents d’enfocar l’educació. He tret una mica de informació per conèixer este moviment pedagògic. La pedagogia Waldorf va nàixer de la necessitat d’educar als fills dels treballadors d’una fabrica de tabac (1919), la fabrica va dedicar part dels beneficis a l’educació dels xiquets i l’encarregat d’aquesta tasca va ser Rudolf Steiner amb l’idea que els nens aprengueren “coneixements vius”; va ser quan va desenvolupar la seua pedagogia basada en el respecte als moments evolutius pels que passa el xiquet fins fer-se adult. Rudolf Steiner va ser el fundador del moviment antroposòfic, que considera l’ésser humà des d’un punt de vista holístic.
"La antroposofía es un sendero de conocimiento que quisiera conducir lo espiritual en el hombre a lo espiritual en el universo. Pueden ser antropósofos quienes sienten determinadas cuestiones sobre la esencia del hombre y del mundo como una necesidad tan vital como la que se siente cuando tenemos hambre y sed"
Rudolf Steiner L’objectiu de l’educació Waldorf és educar als xiquets cap un desenvolupament clar i equilibrat de tal manera que els pensaments i actes puguen fer front a les situacions pràctiques de la vida, a través de les assignatures de cant, eurítmia (moviment fundat per Steiner), pintura i manualitats. Però sempre tenint en compte tres etapes vitals de 7 anys cadascuna i molt importants en el desenvolupament dels infants: * De 0 a 6 anys. La principal activitat és la imitació de les persones que el rodegen. El que aprenen en esta etapa està en base a la seua imaginació. Per aquest motiu en el jardí de infància Waldorf es fa especial menció al joc creatiu, i a les activitats de tipus pràctiques, sense llibres pròpiament imposats, sinó que seran creats per ells mateixos segons les situacions que vagen vivint. * De 7 a 14 anys. Aquesta es considerada l’etapa escolar per excedència, però qualsevol tema a treballar de qualsevol assignatura es presenta de manera viva i imaginativa, amb la finalitat d’estimular la motivació i provocar el vertader interès. El mestre és l’encarregat de mostrar el món a través de la imaginació i durant aquesta etapa permaneix amb ells per conèixer les característiques de cada alumne i poder tractar-lo amb conseqüència. * De 14 a 21 anys. És l’etapa de l’adolescència, l’exploració del món es fa de manera que és el propi alumne qui descobrirà la realitat que l’envolta i el docent intenta per noves vies arribar al fons de cadascú dels seus alumnes per poder conèixer bé els interessos i poder actuar en conseqüència. La finalitat d’aquestes etapes és una comprensió comuna de l’home i de les seues relacions amb la natura i amb el cosmos.

"Nuestro más elevado propósito ha de ser formar seres humanos libres capaces de impartir desde sí mismos, propósito y dirección a sus vidas” Rudolf Steiner

Per saber més:

Escola Waldorf en "La Marina" (Benidorm)

Amics de l'educació Waldorf.

Pedagogia Waldorf en Espanya.

Associació de centres educatius waldorf

Articles relacionats.

Pedagogía de Waldrof

Pedagogía Waldorf: enseñanza de la lectura a través del arte y los juegos.

Pedagogía Waldorf en el jardín de infancia.

9/8/10

ALTERNATIVES PEDAGÒGIQUES I

Hem pensat alguna vegada de quantes maneres arribem a dir-los als xiquets i xiquetes que pinten un dibuix. Solem dir fes-ho com vulgues, però altres vegades acaben dirigint, donant un model, fent-lo a la pissarra, diguen que estem tractant els aliments, que dibuixen una fruita o qualsevol altre element, el cas és que igual que nosaltres ens plantegem formes de fer una cosa de maneres diferents el mateix ocorre amb les pedagogies de l’educació.
Clar és que tots coneixem autors com Montessori, i altres tants però el que ara tenim a l’abast son alternatives pedagògiques que a poc a poc van implicant-se en la nostra societat, intentant promoure noves formes d’ensenyança i aprenentatge. Açò és el que planteja aquesta pedagogia educacional, vore el desenvolupament del nen des d’una pràctica diferent. Escola Reggio Emilia Reggio Emilia és una ciutat de Itàlia on a finals de la Segona Guerra Mundial i per millorar l’educació dels xiquets i reconstruir tanta barbàrie va nàixer un projecte educatiu encapçalat per Loris Malaguzzi, la seua ideologia era que el desenvolupament dels infants no és una eina aïllada sinó més bé un projecte compartit per les comunitats d’educadors, família i societat en el qual el seu màxim desenvolupament esta en els primers anys de vida. Els programes es van fonamentar en els principis de respecte, responsabilitat i participació comunitària, així com un descobriment dels aprenentatges de forma natural i compartida dins d’uns espais naturals, i propicis per promoure el llenguatge i les habilitats socials.
Malaguzzi deia que els infants naixen amb habilitats per expressar-se, per pensar i que poden arribar a tindre mes de 100 idiomes, però l’educació institucionalitzada esborra 99 d’ells.

Loris Malaguzzi L’eix principal del sistema Reggio Emilia és la imatge del xiquet com subjecte competent i ple de potencialitats per poder crear els seus propis coneixements. Malaguzzi afirma que “cada xiquet és únic i protagonista del seu propi coneixement; els xiquets desitgen adquirir coneixements i tenen capacitat per fer-ho a través dels mitjans socials que tenen al seu voltant” Els principals objectius d’aquestes escoles son: Les relacions humanes: caràcter social per desenvolupar el llenguatge i complementar-se entre iguals, família, educadors, la comunitat i la societat en general.

La teoria dels “Cent llenguatges”: De quantes maneres pot expressar-se un xiquet? No tan sols amb el llenguatge verbal, el gestual, la mímica, i els símbols, ... En Reggio Emilia es reconeixen i utilitzen diversos codis comunicatius i formes de pensament presents en els xiquets. Quant un nen dibuixa no solament esta fent plàstica, pot ser estiga puntejant, fent un ritme, imitant un rol social, identificar-se, expressant un sentiment i per fer-ho pot ser adopte una postura diferent a la de estar segut en la cadira pot ser alçat, pot ser de costat açò és un component motriu i tot açò són els idiomes dels infants. El fet d’escoltar: no tan sols un diàleg entre mestre alumne sinó una forma de interacció entre iguals on el mestre és un escoltant més i qui realment aprén és el educador.

Valoració de la diversitat i de la complexitat: cada persona és diferent i inimitable, apropant-se al món que l’envolta I acceptant la diversitat i la complexitat de les interaccions amb els altres.

Participació de la família i la societat: els pares són considerats com un component bàsic en l’aprenentatge dels alumnes de forma activa i participativa en col·laboració amb l’escola i la societat.

L’espai escolar: l’organització de l’espai és de gran importància ja que tots els centres estan acondicionats de forma oberta al exterior on naturalesa i escola queden unides, espais apropiats per treballar en grans grups, fer dramatitzacions, espais artístics. La formació dels mestres: el mestre/a observa i escolta a la vegada que aprèn a través de les investigacions conjuntes amb els alumnes ha de tindre la capacitat de auto-reflexió i a més a més ser flexible en els seus pensaments i idees. Un aspecte essencial de Reggio Emilia és la documentació ja que requereix col·laboració, anàlisi i interpretació. Els mestres prenen notes de tot el que els infants van descobrint i dialogant per a posteriori estes notes intercanviar-les amb altres docents i arribar a un millor enteniment del desenvolupament del nen.

Atelierista: el mestre atelierista és un expert en les arts visuals, l’art és un aspecte molt important encara que no tan sols es tracta de l’art en sí, sinó d’una forma de vore els elements, materials, ferramentes i recursos per a la creació atelier.

En definitiva una forma natural de desenvolupar l’educació que a hores d’ara esta imposant-se en molts centres i que té arreu del món molts seguidors.

Per saber més

Red educativa Reggiana en Espanya.

Wikipedia Reggio Emilia

Malaguzzi y el valor de lo cotidiano

La Imagen de un Niño-Reggio Emilia